ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT EN EL SECTOR ALIMENTARI

ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT EN EL SECTOR ALIMENTARI

“En el sector agroalimentari, si definim iniciatives cluster segons les principals estratègies de creixement, maximitzem les sinergies entre empreses de diferents subsectors que tot i així comparteixen reptes estratègics clau”

DESCRIPCIÓ DEL CAS

Situació de partida: El sector agroalimentari s’havia treballat tradicionalment des de l’enfocament dels subsectors per producte (subsector carni o subsector del vi) o bé segons grans fases de la cadena de valor (sector primari versus sector transformador). Es va plantejar un projecte en el qual identificar quines estratègies comunes existien en el sector agroalimentari, buscant reptes estratègics comuns entre empreses, sense prendre en consideració el tipus de producte o la part de la cadena de valor que s’ocupava.

El projecte es va desenvolupar en dues fases diferenciades. Primer, identificant les estratègies existents en el sector agroalimentari, mitjançant l’anàlisi del negoci i les entrevistes amb empreses de diferents subsectors i fases de la cadena de valor. Segon, es van prioritzar dues estratègies de creixement en el sector amb les d’iniciar un procés de reflexió estratègica. L’estratègia d’elaboració i comercialització de productes agroalimentaris d’alta gamma (o gourmet) i el servei especialitzat al canal horeca o foodservice. Per a cada estratègia prioritzada es va dur a terme un procés de reflexió conjunt, mapejant primer les empreses seguint cada estratègia, consensuant els reptes estratègics clau i les actuacions que podien facilitar el desenvolupament d’aquestes àrees de millora, mitjançant entrevistes, grups de treball i reunions públiques .

ÈXITS DEL PROJECTE

  • Va suposar una aproximació innovadora al sector agroalimentari, trencant la categorització tradicional segons producte i / o grau de transformació, per segmentar segons estratègies. Els reptes estratègics compartits i sinergies a desenvolupar s’identificaven en base a una mateixa estratègia o forma de competir en el mercat, més enllà del subsector productiu de cada empresa.
  • L’enfocament segons estratègia va permetre ajuntar empreses que compartien reptes estratègics però que en no ser competidors directes podien desenvolupar àrees de col·laboració amb més facilitat. Sent empreses procedents de diferents subsectors però que venien a una mateixa tipologia de client en el mercat i havien d’arribar uns mateixos factors d’èxit, el grau de sinergia era molt elevat. Per exemple, la iniciativa clúster de productes d’alta gamma o gourmet, reunia empreses diferents com empreses de vi o empreses de derivats carnis que compartien més reptes en termes de negoci i estratègia que el que compartien amb altres empreses del seu mateix subsector.
  • Es van identificar gairebé 300 empreses de productes gourmet a Catalunya amb un volum de negoci proper als 500 milions d’euros, i creixent a un ritme mitjà anualitzat superior al 9%. Per a l’estratègia de servei al canal foodservice, es va estimar que aquest segment facturava gairebé 5.000 milions d’euros, amb unes 450 empreses identificades amb una forta presència en aquest canal.
  • Tant la iniciativa clúster de productes gourmet com la iniciativa clúster de foodservice són en l’actualitat iniciatives de referència en el sector, desenvolupant accions de referència i rellevants que no es porten a terme en altres entitats o iniciatives més generalistes.
Tags:


NEWSLETTER