Mapeig de les indústries culturals i creatives en l’arc sud del Mediterrani

MAPEIG DE LES INDÚSTRIES CULTURALS I
CREATIVES EN L’ARC SUD DEL MEDITERRANI

CLIENT

UNIDO

TIPOLOGIA

Estratègia de competitivitat futura

SECTOR

Indústries culturals i creatives

ANY D’EXECUCIÓ

2014

RECULLS DE PREMSA

“Les Indústries Culturals com a avantatge competitiu per al creixement territorial”

DESCRIPCIÓ DEL CAS

El punt de partida: la creativitat com a eix de desenvolupament

Comença a ser de coneixement general el gran potencial de les Indústries Culturals i Creatives (ICC) i la gran aportació que fan, no només a nivell social i cultural, sinó també econòmic. Addicionalment, i en comparació amb altres industries, les ICC compten amb una força singular: els seus recursos, la creativitat i la tradició, són il·limitats.

Tanmateix, és també àmpliament coneguda l’existència d’un patrimoni històric particularment ric, tant tangible com intangible, en diversos països del sud del mediterrani. Amb el doble propòsit de preservar aquest patrimoni però també aprofitar-lo, l’agència de les Nacions Unides UNIDO, en col·laboració amb la Unió Europea, va iniciar el 2014 un programa de desenvolupament de les ICC a escala regional. Cluster Development va ser, des del principi, l’equip tècnic a càrrec de la feina.

El projecte: aplicant la metodologia cluster a les indústries culturals i creatives

Set van ser els països que van participar al programa: el Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte, Palestina, Líban i Jordània.

De cara a procedir a la identificació de les habilitats existents es va optar per utilitzar l’eina cluster. En efecte, els clusters (concentracions productives derivades d’especificitats i particularitats úniques de cada territori) resultaven una mesura d’anàlisi idònia respecte els objectius principals del programa. A través d’aquest enfocament es permetia tant la identificació del patrimoni històric propi a cada territori, com la seva adopció com a element distintiu i diferenciador a favor del desenvolupament econòmic.

La situació de partida en els països participants va posar en evidència grans desafiaments: des del desconeixement o la desvalorització de les habilitats existents, fins a la contínua pèrdua d’aquestes habilitats i coneixements a mesura que les empreses i artesans entraven en lògiques de subcontractació i de competència de baix cost. Es van constatar també, entre altres coses, un desajust en termes de polítiques de suport, i una dificultat per part de les empreses pel que fa a modernització i desenvolupament de la pròpia empresa i accés al capital.

ELS ÈXITS VINCULATS AL PROJECTE

El programa es va estructurar en dues fases principals: una primera fase de mapeig dels territoris, i una segona fase de desenvolupament dels principals clusters identificats a cada país.

  • El mapeig va permetre la identificació d’un total de 144 clústers o concentracions empresarials en el marc de les ICC: 47 a Egipte, 25 a Tunísia, 21 al Marroc, 17 a Algèria, 14 al Líban, 11 a Jordània i 9 a Palestina. Aquestes 144 concentracions complien els 5 criteris estipulats per M. Porter per ser considerats un cluster, la qual cosa obria la porta a poder treballar individualment amb cadascuna d’elles en la millora de la competitivitat a través d’iniciatives clúster.
  • Es va procedir a una segmentació estratègica de les ICC, distingint 4 segments principals. La majoria dels clusters identificats se situaven en el segment de les indústries del disseny (tèxtil, llar, moda, joieria, moble, decoració…).
  • Per a cadascun dels 144 clusters identificats es va procedir a establir una descripció individualitzada de criteris tant quantitatius com qualitatius, com ara: nombre total d’empreses, nombre de llocs de treball agregats, facturació agregada (i pes en el PIB regional), nivell d’exportacions, identificació de les fonts d’avantatge competitiu, capacitat productiva, condicions dels factors, sostenibilitat mediambiental, impacte social i cultural, etc.
  • També van ser identificats un elevadíssim nombre d’altres realitats econòmiques “no clusteritzades” de gran importància en el camp de les ICC. Aquestes altres realitats no complien les 5 condicions estipulades per maximitzar l’èxit d’una iniciativa clúster, per la qual cosa es va recomanar continuar el seu desenvolupament amb altres enfocaments.

El coneixement aportat pel mapeig va permetre no només procedir a la selecció dels clusters amb més potencial per al desenvolupament de la segona fase del projecte, sinó que va aportar informació valuosa i d’interès general (disponible per a posteriors iniciatives) i sobretot la conscienciació per part dels territoris de l’enorme potencial existent amb el qual explicaven al seu actiu.

L’any 2015 el programa va continuar amb la selecció de 2 iniciatives pilot a cada país, i el conseqüent desenvolupament d’iniciatives de reforçament de la competitivitat en cada un d’aquests clusters.